«A tocar del camp base, una dotzena d’alpinistes s’entrenen escalant un pinacle de gel. Veient-los moure’s penosament per la paret, costa de creure que una setmana després estaran per sobre dels 8.000 metres, intentant coronar l’Everest. No cal ser un expert en alpinisme per saber que l’únic mèrit que tenen per trobar-se on es troben no és cap altre que haver reunit el feix de dòlars que costa contractar els serveis d’una empresa perquè et pugi —literalment— fins al punt més alt del planeta.
De fet, alguns d’ells tot just acaben de descobrir què són uns grampons...»
Aquest llibre descriu el que és avui dia la temporada d’ascensions a l’Everest des de la mirada crítica d’algú que, tot i ser un apassionat seguidor de l’alpinisme, mai no ha estat directament vinculat a aquest món. Miquel Molina, periodista de La Vanguardia, analitza amb independència tot el que passa al voltant d’aquesta muntanya i que l’ha acabat convertint en «el circ més alt del món». Per fer-ho, dóna veu tant als que somien pujar-hi com als que viuen de les ascensions dels altres, entre els quals hi ha els caps d’expedició, però també els xerpes i els portadors nepalesos que tenen el turisme com a únic mitjà de subsistència. Un turisme que, cada any, a final de maig, comença a arribar a la vall amb el desig d’afegir el seu nom a la llista que encapçalen Edmund Hillary i Tenzing Norgay.

MIQUEL MOLINA (Barcelona, 1963) és periodista i des del 1995 treballa a la redacció de La Vanguardia, on actualment exerceix de redactor en cap de Societat. Tanmateix, mai no ha deixat d’escriure sobre temes de muntanya. En aquest context,
va viatjar la primavera del 2005 al camp base de l’Everest per escriure un reportatge sobre l’alpinisme tal com és ara mateix, a partir del qual va sorgir la idea
de fer aquest llibre. Com a esportista de base, ha corregut cinc maratons i ha escalat molts dels cims de més de 3.000 metres del Pirineu.

Escriba su propia opinión.